*complexes estranys

Si l'anterior entrada parlava sobre fòbies estranyes, aquesta parla sobre complexes estranys.
Un complexe és un sentiment molt profund, que s'escapa de la consciència. Normalment tenen la seva arrel en el passat, sobretot durant l'infantesa. Tal i com vam veure a classe de fonaments, Freud i el seu psicoanàlisis es van dedicar a arribar fins al subconcient de les persones per tractar aquests complexes. Alguns complexes són bastant corrents, d'altres però, tenen la particularitat de portar noms de personatges històrics, bíblics o mitològics. En veiem alguns:

- Complexe d' Agar y Sara: tendència masculina a classificar les dones en dos grups: les bones, pures i intocables, semblants a la mare; y les dolentes, que serveixen per la satisfacció sexual però no sòn dignes d'amor.

- Complexe d' Antígona: Fixació excessiva en la figura de la mare i incapacitat d'acceptar les lleis de la vida i de l'amor.

- Complexe d'Aristòtil: El fill es rebel·la contra el pare, l'alumne contra el profesor.

- Complexe de Dafe: Por dels joves cap a la sexualitat "angoixa de penetració"

- Complexe de Judas: Ànims de traïció impulsats per el ressentiment. No suporten que hi hagi algú superior a ells.

- Complexe de Münchausen: S'expliquen històries inventades i extraordinàries on el narrador és el personatge protagonista, per tal de sentir-se superior.

- Complexe d'Empédocles: Es tenen unes tendéncies suicides per tal de semblar un "heroï" davant els altres i augmentar la pròpia autoestima.


Una de les conclusions a les que podem arribar a partir d'aquests pocs exemples de complexes és que la majoria estan relacionats amb l'inferioritat, ambs els pares, i amb el sexe-amor.
Jo no sé si tot això és veritat, si Freud tenia raó se suposa que tot això pot estar perfectament en el nostre subconcient...Si és així, si durant la nostra infantesa hi va haver una etapa concreta que no vam superar és problable que tinguem amagats pensaments com aquests...i no sé què és capaç d'amagar el nostre subconcient però a mi aquests complexes que involucren els pares en temes d'amor i sexe em semblen molt delicats de tractar....em sembla molt fort, vaja!

Tot i així, reafirmo la conclusió a la que vaig arribar en la meva primera entrada del blog: els nostres pares juguen un paper clau en les nostres vides i, pel que veig, en el nostre equilibri psicològic!

Deixo links:

http://www.apocatastasis.com/diccionario-complejos.php
http://en.wikipedia.org/wiki/Oedipus_complex
http://www.psicoactiva.com/info/complejos.htm