*complexes estranys

Si l'anterior entrada parlava sobre fòbies estranyes, aquesta parla sobre complexes estranys.
Un complexe és un sentiment molt profund, que s'escapa de la consciència. Normalment tenen la seva arrel en el passat, sobretot durant l'infantesa. Tal i com vam veure a classe de fonaments, Freud i el seu psicoanàlisis es van dedicar a arribar fins al subconcient de les persones per tractar aquests complexes. Alguns complexes són bastant corrents, d'altres però, tenen la particularitat de portar noms de personatges històrics, bíblics o mitològics. En veiem alguns:

- Complexe d' Agar y Sara: tendència masculina a classificar les dones en dos grups: les bones, pures i intocables, semblants a la mare; y les dolentes, que serveixen per la satisfacció sexual però no sòn dignes d'amor.

- Complexe d' Antígona: Fixació excessiva en la figura de la mare i incapacitat d'acceptar les lleis de la vida i de l'amor.

- Complexe d'Aristòtil: El fill es rebel·la contra el pare, l'alumne contra el profesor.

- Complexe de Dafe: Por dels joves cap a la sexualitat "angoixa de penetració"

- Complexe de Judas: Ànims de traïció impulsats per el ressentiment. No suporten que hi hagi algú superior a ells.

- Complexe de Münchausen: S'expliquen històries inventades i extraordinàries on el narrador és el personatge protagonista, per tal de sentir-se superior.

- Complexe d'Empédocles: Es tenen unes tendéncies suicides per tal de semblar un "heroï" davant els altres i augmentar la pròpia autoestima.


Una de les conclusions a les que podem arribar a partir d'aquests pocs exemples de complexes és que la majoria estan relacionats amb l'inferioritat, ambs els pares, i amb el sexe-amor.
Jo no sé si tot això és veritat, si Freud tenia raó se suposa que tot això pot estar perfectament en el nostre subconcient...Si és així, si durant la nostra infantesa hi va haver una etapa concreta que no vam superar és problable que tinguem amagats pensaments com aquests...i no sé què és capaç d'amagar el nostre subconcient però a mi aquests complexes que involucren els pares en temes d'amor i sexe em semblen molt delicats de tractar....em sembla molt fort, vaja!

Tot i així, reafirmo la conclusió a la que vaig arribar en la meva primera entrada del blog: els nostres pares juguen un paper clau en les nostres vides i, pel que veig, en el nostre equilibri psicològic!

Deixo links:

http://www.apocatastasis.com/diccionario-complejos.php
http://en.wikipedia.org/wiki/Oedipus_complex
http://www.psicoactiva.com/info/complejos.htm

Fòbies Estranyes

Gràcies al blog de la Minerva Risco http://fdpriscominerva.blogspot.com/ he decidit fer una entrada al meu blog sobre fòbies estranyes. Aquestes són les que m'han cridat més l'atenció:

Aeronausifobia: Miedo a votimar por marearse en el avión
Agateofobia: Miedo a la locura
Albuminurofobia: Miedo a las enfermedades renales
Alektorofobia: Miedo a las gallinas
Allodoxafobia: Miedo a las opiniones
Araquibutirofobia: Miedo a las cáscaras de los cacahuetes
Bogifobia: Miedo al Hombre de la Bolsa o al Coco
Climacofobia: Miedo a las escaleras
Consecotaleofobia: Miedo a los palillos chinos
Cromatofobia: Miedo a los colores
Dextrofobia: Miedo a los objetos a la derecha del cuerpo
Eufobia: Miedo a las buenas noticias
Hexakosioihexekontahexafobia: Miedo al número 666
Hipopotomonstrosesquipedaliofobia: Miedo a las palabras largas
Menofobia: Miedo a la menstruación
Octofobia: Miedo a la figura 8
Panofobia: Miedo a todo
Pteronofobia: Miedo a que le hagan cosquillas con una pluma
Zeusofobia: Miedo a Dios o a los dioses

Només n'he entrat unes quantes però n'hi ha moltíssimes (suposo que són totes veritat). Jo només he escrit la definició curta però a la majoria de fòbies hi ha una explicació més extensa. Us deixo el link de la web : http://www.fobias.net/
Si podeu busqueu la dextrofobia!

Influéncia paternal

Crec que és necessari fer una petita reflexió després d'haver vist l'episodi d' "Angelitos" amb la psicòloga anglesa Tanya Byron a classe de fonaments de la psicologia. Només m'agradaria destacar la graaaaaaan importancia que tenen els pares i la seva manera d'educar en el comportament dels fills. Podem relacionar tot això amb el tema dels factors genètics i ambientals en el nostre comportament. Que els gens són importants en la nostra conducta està clar, però l'episodi d'avui m'ha fet pensar en com d'important és per a un nen la seva vida familiar. Un nen pot tenir tendència a ser més agressiu per una causa genètica, però crec que aquesta tendència es pot arribar a reduir a nivells molt baixos si la criatura està correctament educada. La cultura i l'ambient fora de casa són igualment importants, però les capacitats i habilitats dels pares per educar els seus fills poden arribar a ser desicius per a la conducta (present i futura) d'aquests.