LA TRISTEZA Y LA FURIA
En un reino encantado donde los hombres nunca pueden llegar, o quizás donde los hombres transitan eternamente sin darse cuenta...
En un reino mágico, donde las cosas no tangibles, se vuelven concretas.
Había una vez... un estanque maravilloso.
Era una laguna de agua cristalina y pura donde nadaban peces de todos los colores existentes y donde todas las tonalidades del verde se reflejaban permanentemente...
Hasta ese estanque mágico y transparente se acercaron a bañarse haciéndose mutua compañía, la tristeza y la furia.
Las dos se quitaron sus vestimentas y desnudas las dos entraron al estanque.
La furia, apurada (como siempre esta la furia), urgida -sin saber por qué- se baño rápidamente y más rápidamente aún, salió del agua...
Pero la furia es ciega, o por lo menos no distingue claramente la realidad, así que, desnuda y apurada, se puso, al salir, la primera ropa que encontró...
Y sucedió que esa ropa no era la suya, sino la de la tristeza...
Y así vestida de tristeza, la furia se fue.
Muy calma, y muy serena, dispuesta como siempre a quedarse en el lugar donde está, la tristeza terminó su baño y sin ningún apuro (o mejor dicho, sin conciencia del paso del tiempo), con pereza y lentamente, salió del estanque.
En la orilla se encontró con que su ropa ya no estaba.
Como todos sabemos, si hay algo que a la tristeza no le gusta es quedar al desnudo, así que se puso la única ropa que había junto al estanque, la ropa de la furia.
Cuentan que desde entonces, muchas veces uno se encuentra con la furia, ciega, cruel, terrible y enfadada, pero si nos damos el tiempo de mirar bien, encontramos que esta furia que vemos es sólo un disfraz, y que detrás del disfraz de la furia, en realidad... está escondida la tristeza.
*Cuentos para pensar, Jorge Bucay
martes, 24 de noviembre de 2009
miércoles, 28 de octubre de 2009
*complexes estranys
Si l'anterior entrada parlava sobre fòbies estranyes, aquesta parla sobre complexes estranys.
Un complexe és un sentiment molt profund, que s'escapa de la consciència. Normalment tenen la seva arrel en el passat, sobretot durant l'infantesa. Tal i com vam veure a classe de fonaments, Freud i el seu psicoanàlisis es van dedicar a arribar fins al subconcient de les persones per tractar aquests complexes. Alguns complexes són bastant corrents, d'altres però, tenen la particularitat de portar noms de personatges històrics, bíblics o mitològics. En veiem alguns:
- Complexe d' Agar y Sara: tendència masculina a classificar les dones en dos grups: les bones, pures i intocables, semblants a la mare; y les dolentes, que serveixen per la satisfacció sexual però no sòn dignes d'amor.
- Complexe d' Antígona: Fixació excessiva en la figura de la mare i incapacitat d'acceptar les lleis de la vida i de l'amor.
- Complexe d'Aristòtil: El fill es rebel·la contra el pare, l'alumne contra el profesor.
- Complexe de Dafe: Por dels joves cap a la sexualitat "angoixa de penetració"
- Complexe de Judas: Ànims de traïció impulsats per el ressentiment. No suporten que hi hagi algú superior a ells.
- Complexe de Münchausen: S'expliquen històries inventades i extraordinàries on el narrador és el personatge protagonista, per tal de sentir-se superior.
- Complexe d'Empédocles: Es tenen unes tendéncies suicides per tal de semblar un "heroï" davant els altres i augmentar la pròpia autoestima.
Una de les conclusions a les que podem arribar a partir d'aquests pocs exemples de complexes és que la majoria estan relacionats amb l'inferioritat, ambs els pares, i amb el sexe-amor.
Jo no sé si tot això és veritat, si Freud tenia raó se suposa que tot això pot estar perfectament en el nostre subconcient...Si és així, si durant la nostra infantesa hi va haver una etapa concreta que no vam superar és problable que tinguem amagats pensaments com aquests...i no sé què és capaç d'amagar el nostre subconcient però a mi aquests complexes que involucren els pares en temes d'amor i sexe em semblen molt delicats de tractar....em sembla molt fort, vaja!
Tot i així, reafirmo la conclusió a la que vaig arribar en la meva primera entrada del blog: els nostres pares juguen un paper clau en les nostres vides i, pel que veig, en el nostre equilibri psicològic!
Deixo links:
http://www.apocatastasis.com/diccionario-complejos.php
http://en.wikipedia.org/wiki/Oedipus_complex
http://www.psicoactiva.com/info/complejos.htm
Un complexe és un sentiment molt profund, que s'escapa de la consciència. Normalment tenen la seva arrel en el passat, sobretot durant l'infantesa. Tal i com vam veure a classe de fonaments, Freud i el seu psicoanàlisis es van dedicar a arribar fins al subconcient de les persones per tractar aquests complexes. Alguns complexes són bastant corrents, d'altres però, tenen la particularitat de portar noms de personatges històrics, bíblics o mitològics. En veiem alguns:
- Complexe d' Agar y Sara: tendència masculina a classificar les dones en dos grups: les bones, pures i intocables, semblants a la mare; y les dolentes, que serveixen per la satisfacció sexual però no sòn dignes d'amor.
- Complexe d' Antígona: Fixació excessiva en la figura de la mare i incapacitat d'acceptar les lleis de la vida i de l'amor.
- Complexe d'Aristòtil: El fill es rebel·la contra el pare, l'alumne contra el profesor.
- Complexe de Dafe: Por dels joves cap a la sexualitat "angoixa de penetració"
- Complexe de Judas: Ànims de traïció impulsats per el ressentiment. No suporten que hi hagi algú superior a ells.
- Complexe de Münchausen: S'expliquen històries inventades i extraordinàries on el narrador és el personatge protagonista, per tal de sentir-se superior.
- Complexe d'Empédocles: Es tenen unes tendéncies suicides per tal de semblar un "heroï" davant els altres i augmentar la pròpia autoestima.
Una de les conclusions a les que podem arribar a partir d'aquests pocs exemples de complexes és que la majoria estan relacionats amb l'inferioritat, ambs els pares, i amb el sexe-amor.
Jo no sé si tot això és veritat, si Freud tenia raó se suposa que tot això pot estar perfectament en el nostre subconcient...Si és així, si durant la nostra infantesa hi va haver una etapa concreta que no vam superar és problable que tinguem amagats pensaments com aquests...i no sé què és capaç d'amagar el nostre subconcient però a mi aquests complexes que involucren els pares en temes d'amor i sexe em semblen molt delicats de tractar....em sembla molt fort, vaja!
Tot i així, reafirmo la conclusió a la que vaig arribar en la meva primera entrada del blog: els nostres pares juguen un paper clau en les nostres vides i, pel que veig, en el nostre equilibri psicològic!
Deixo links:
http://www.apocatastasis.com/diccionario-complejos.php
http://en.wikipedia.org/wiki/Oedipus_complex
http://www.psicoactiva.com/info/complejos.htm
sábado, 10 de octubre de 2009
Fòbies Estranyes
Gràcies al blog de la Minerva Risco http://fdpriscominerva.blogspot.com/ he decidit fer una entrada al meu blog sobre fòbies estranyes. Aquestes són les que m'han cridat més l'atenció:
Aeronausifobia: Miedo a votimar por marearse en el avión
Agateofobia: Miedo a la locura
Albuminurofobia: Miedo a las enfermedades renales
Alektorofobia: Miedo a las gallinas
Allodoxafobia: Miedo a las opiniones
Araquibutirofobia: Miedo a las cáscaras de los cacahuetes
Bogifobia: Miedo al Hombre de la Bolsa o al Coco
Climacofobia: Miedo a las escaleras
Consecotaleofobia: Miedo a los palillos chinos
Cromatofobia: Miedo a los colores
Dextrofobia: Miedo a los objetos a la derecha del cuerpo
Eufobia: Miedo a las buenas noticias
Hexakosioihexekontahexafobia: Miedo al número 666
Hipopotomonstrosesquipedaliofobia: Miedo a las palabras largas
Menofobia: Miedo a la menstruación
Octofobia: Miedo a la figura 8
Panofobia: Miedo a todo
Pteronofobia: Miedo a que le hagan cosquillas con una pluma
Zeusofobia: Miedo a Dios o a los dioses
Només n'he entrat unes quantes però n'hi ha moltíssimes (suposo que són totes veritat). Jo només he escrit la definició curta però a la majoria de fòbies hi ha una explicació més extensa. Us deixo el link de la web : http://www.fobias.net/
Si podeu busqueu la dextrofobia!
Aeronausifobia: Miedo a votimar por marearse en el avión
Agateofobia: Miedo a la locura
Albuminurofobia: Miedo a las enfermedades renales
Alektorofobia: Miedo a las gallinas
Allodoxafobia: Miedo a las opiniones
Araquibutirofobia: Miedo a las cáscaras de los cacahuetes
Bogifobia: Miedo al Hombre de la Bolsa o al Coco
Climacofobia: Miedo a las escaleras
Consecotaleofobia: Miedo a los palillos chinos
Cromatofobia: Miedo a los colores
Dextrofobia: Miedo a los objetos a la derecha del cuerpo
Eufobia: Miedo a las buenas noticias
Hexakosioihexekontahexafobia: Miedo al número 666
Hipopotomonstrosesquipedaliofobia: Miedo a las palabras largas
Menofobia: Miedo a la menstruación
Octofobia: Miedo a la figura 8
Panofobia: Miedo a todo
Pteronofobia: Miedo a que le hagan cosquillas con una pluma
Zeusofobia: Miedo a Dios o a los dioses
Només n'he entrat unes quantes però n'hi ha moltíssimes (suposo que són totes veritat). Jo només he escrit la definició curta però a la majoria de fòbies hi ha una explicació més extensa. Us deixo el link de la web : http://www.fobias.net/
Si podeu busqueu la dextrofobia!
lunes, 5 de octubre de 2009
Influéncia paternal
Crec que és necessari fer una petita reflexió després d'haver vist l'episodi d' "Angelitos" amb la psicòloga anglesa Tanya Byron a classe de fonaments de la psicologia. Només m'agradaria destacar la graaaaaaan importancia que tenen els pares i la seva manera d'educar en el comportament dels fills. Podem relacionar tot això amb el tema dels factors genètics i ambientals en el nostre comportament. Que els gens són importants en la nostra conducta està clar, però l'episodi d'avui m'ha fet pensar en com d'important és per a un nen la seva vida familiar. Un nen pot tenir tendència a ser més agressiu per una causa genètica, però crec que aquesta tendència es pot arribar a reduir a nivells molt baixos si la criatura està correctament educada. La cultura i l'ambient fora de casa són igualment importants, però les capacitats i habilitats dels pares per educar els seus fills poden arribar a ser desicius per a la conducta (present i futura) d'aquests.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
